VEIG-VAGINES

Si, si, vagines, vulves, ametlles més o menys místiques. És el títol de l’exposició de Laia Bedós Bonaterra a l’Aparador de la Seu d’aquest mes. El procés d’alliberament de la dona segueix el seu curs i jo me n’alegro profundament. Tants homes hi ha que fan les coses per collons, ja és hora que les dones presentin armes també. Sobretot que les seves armes són més subtils, més necessàries avui en dia, que les vergues exhibides sense pudor, com la torre Agbar , o els míssils d’en Bush i el director del FMI, Wolfovitch o algú així. Jo també vull que em regalin flors, i m’acarono la meva pell, molt fina ultimament, esperant que vingui la princesa encantadora que em gaudirà. Digueu-me maricona si voleu, digueu-me boig, pervers o passat de voltes, jo sé molt be el que vull, per mi i per els altres: amor i felicitat, una nova sensualitat que ens alleugereixi les tensions d’aquests temps incerts. Vindrà, veureu com vindrà, de fet està venint. Treballar a l’Institut per exemple, ara a la primavera, és un goig de primer ordre. Les noies es despullen, ansioses de demostrar la seva bellesa. Competeixen les canals de pit amb les de cul, les harmòniques corbes del baix ventre amb els clotets de la ronyonada, tot plegat un festival pels ulls. Un dels grans actius de la Seu i Andorra són les seves altes densitats de bellesa per metre quadrat. Hauria de ser gairebé una obligació per el gènere humà el compartir la bellesa que cadascú posseeix, la física, la mental, l’emocional, totes les belleses. El procés però és lluny de ser finit. Hi han encara defenses paranoiques, excessos de tota mena. Hi ha encara la rèmora de considerar el desig com un pecat, una cosa lletja, bruta i dolenta si no es practica en els límits del matrimoni o la parella, i encara. Admirar, desitjar, acaronar no volen dir només follar a la brava, ni fer banyes a ningú, no són cap violència ni cap violació si són practicades amb amor recíproc. A veure, dones, quantes de vosaltres sabeu prémer la vagina, per augmentar el vostre plaer i el de la vostra parella? La majoria no sabeu ni perquè serveixen els vostres muscles, el vostre cos. És clar, no us han educat per el plaer i la llibertat, sinó per la prevenció i la resignació, per la por. Doncs no és això, companyes, no és això. Tot un món de sensualitat ens espera, amb respecte, amb parelles i famílies insubstituïbles, amb el gaudir de la humanitat sencera. Na Laia ens parla de tot això amb colors, amb formes i imaginació, amb llibertat, amb vagines evidents, ben obertes i no obstant, també, pudoroses, poètiques. No us perdeu l’univers de la Laia. Deia mon pare: “Més val tenir la sida que tenir-la pansida...”