JUVENALS
Comprovo amb inquietud com s’enferotgeix la canalla. La meva no, es clar. No perquè sigui la millor sinó perquè ja són grans. Parlo de la franja 8 -18, més o menys. Parlo per exemple d’una d’aquestes neo-punketes estereotipades que sentia ahir expressar-se en pures i simples onomatopeies, les potes d’elefant molles fins als genolls, el melic i la ronyonada - amb una bona part de l’epidermis adjacent - a la intempèrie, nevant, amb mig metre de neu, i ella fent la boja, la cabellera negra piguellada de blanc, i uns ulls de cega que deixaven els de la Janis Joplin com de novícia. Dubto que arribes als dotze. Parlo de la filla d’una amiga, que no ha passat per casa des que va començar a nevar, i te setze anys, i apareix finalment, a la matinada del tercer dia, i es tanquen a l’habitació amb el novio, després de veure una peli llogada, en sessió recontragolfa. Diu, la nena, que és estudiant. I un be negre. El mirall del bany de la meva amiga m’ha confessat que està estressadíssim de suportar la seva imatge. Deu ser això que tant estudia, perquè els llibres jeuen en una castedat quasi virginal. Parlo de mosses de l’institut, que em demanen paper un dia, perquè saben que fumo tabac de liar. Jo els hi dic que em poden acusar de perversió de menors, encara que siguem al carrer, i em responen gallardament: “Vigila que no et pervertim nosaltres a tu”. Una, un dia em va respondre al meu “Bon dia”: “Xarrupem el cony”, davant de l’Insti, a mig matí. Efectivament, tots hem sigut joves, però la meva fou molt més innocent. Els privilegis dels que avui gaudeix el jovent, crec que en excés, nosaltres ens els vam currar, amb els grisos i el políticament correcte. Nosaltres, com que no volíem viure com ells, marxàvem de casa, i ens buscàvem la vida, més malament que be. Ells viuen la seva a casa teva. Jo, en aquest joc, no hi jugo. Que vagin a l’hotel California. Ja vaig fer fora de casa el meu gran per motius similars, en el seu temps. Jo vaig marxar de casa després de dos anys d’àrdues disputes dialèctiques, no baralles, ni crits, ni insults, ni desprecis. Raonaments, paraules, potser apassionades, potser errònies, però no onomatopeies. Molt amor. Jo, la llibertat, em sembla que me l’he guanyada. També udolo com un llop, grunyeixo com un porc, ronco o bufo com un gat, ric com una hiena i ploro com un cocodril, i si m’enprenyen gaire, trauré foc pels queixals, com un drac.