dissabte, 29 de desembre del 2018

Grand taxi, 2 passatgers al davant, 4 al darrera.

Esperes tranquilament que el taxi estigui plè per anar cap a Azilal, la capital

divendres, 28 de desembre del 2018

dissabte, 22 de desembre del 2018

Gràcies

És del tot higiènic i profilàctic l'exercici de donar les Gràcies matutines. Ho practico i ho recomano vivament. Avui he començat la litúrgia amb la soca que crema a la llar. És un tió de dos pams de diàmetre que havia pertangut a una venerable alzina centenària.  Em sap greu i em creix la culpa, com quan em vaig cruspir l'Anastasia, la meva porca. Que queda sinó donar-li les gràcies, de tot cor i tota emoció? Per un racó del buscall roent, el meu agraïment ha penetrat en l'ànima de l'arbre, i he volat amb ella i les volaines xemeneia amunt, cel enllà. Les gràcies, amb la potència de l'ésser centenari, s'han escampat pel món amb la rapidesa del pensament i s'han expandit en uns instant fins els confins del nostre univers. Era un raig gros, difús, blau fosc, trencant el negre. Avui per primera vegada he visualitzat clarament com s'obria com una flor, recorrent la llinda del món conegut, i un fibló blanc refulgent trencava la dimensió i s'unia en un espai blanc amb les grans ànimes que ens animen. La unió, sense cap mena de dubte, té molt a veure amb el ser agraït.

dimarts, 18 de desembre del 2018

secretari

Heus aquí que aquest cap de setmana s'ha celebrat al Centre Cultural de Sant Cugat una assemblea del Procés Constituent per resoldre la seva dissolució o continuïtat. Ha guanyat la continuïtat, cosa que em va molt bé perquè hi anava amb ganes de jugar un paper més actiu que fins ara, per disponibilitat d'ànim i circumstancies de la vida. M'hi vaig apuntar el 2013 però només me n'he mantingut informat. No puc sovintejar les baixades a la capital, el sistema parlamentari i assambleari em carregava molt, m'agrada l'acció.

Però té raó qui diu que he canviat. Ara em puc moure més, i valoro més l'assemblea, i vaig demanar la paraula. No tenia gaire temps, però vaig dir el que volia: presentar-me, oferir-me per obrir una cèl·lula pirenaica, deixar clara la diferència entre la Plana i la Muntanya, expressar doncs la major proximitat de casa meva amb Berga que amb Lleida, per exemples, primer català, però també hispà.

Després, vaig considerar que la queixa sobre la manca de joventut no ens ha de fer por. Reivindico la gerontocràcia i considero el públic assistent molt més jove que molts joves. La feina feta i el potencial de la base de dades son imponents. Incús el compte corrent té el seu interès.

Després reivindico l'ús massiu de la telemàtica per a les reunions i significo que cada kilòmetre que fem és un atemptat al medi (aplaudiments). Una o dues assemblees físiques i generals a l'any és la meva fita. Ah, si, també vaig parlar del meu currículum: un fracàs rere l'altre en intents forassenyats d'encarnar el socialisme i el comunisme.

Finalment, i ja fora de temps, comentar que la impressió que tinc és que el Procés té una funció com de segona fundació, per aquells que hagin llegit la saga de Isaac Asimov. I ahir aquesta sensació se'm va fer més forta: és un fet que, en el material, la nostra vida perilla, la independència és gairebé impossible, però és probable que, quan Castella ens envaeixi de nou, una part dels catalans pot haver canviat de dimensió, en la direcció de immaterialitat que és, amb pocs dubtes, el que ens reserva l'evolució a llarg terme i la vida a curt. I aquesta part pot preparar el viatge de la resta.

I bé, després s'havia de renovar la cúpula, per qüestions de desgast i de normativa bancaria. I també renovar la direcció del partit, que és un anti-partit, sense llistes, només independents, i que només defensa el nom: Procés Constituent, i la República del 99%. M'agrada aquest partit. Em presento per secretari, i m'elegeixen per majoria absoluta. Que bé! Ho celebro amb tres cerveses i unes tapes pels carrers antics de Sant Cugat.

diumenge, 16 de desembre del 2018

Resurecció

Éluqueté això de la xarxa: després de quatre anys llargs, vora deu, de fet, pots tornar com si fos ahir; tot perdura en l'eternebre. Oportú això de poder tenir un diari que no es perd amb el devenir dels dies i les circumstàncies. Et pots rellegir.

I aquí torno, agraint a tota la gent que m'ha ajudat a sortir del pou i, adhúc, de la caverna, amb tot l'amor i tota la revolta, a donar la tabarra. Amb els anys s'han acumulat les visites, gràcies també als visitants, motiu primer del blog.

El motiu segon encara soc jo, clar. Em vull dissoldre en el tot, o ser-ne del tot conscient, sento que tinc responsabilitats de gestió, tant a dins com a fora de la pell. Quedi clar.