Éluqueté això de la xarxa: després de quatre anys llargs, vora deu, de fet, pots tornar com si fos ahir; tot perdura en l'eternebre. Oportú això de poder tenir un diari que no es perd amb el devenir dels dies i les circumstàncies. Et pots rellegir.
I aquí torno, agraint a tota la gent que m'ha ajudat a sortir del pou i, adhúc, de la caverna, amb tot l'amor i tota la revolta, a donar la tabarra. Amb els anys s'han acumulat les visites, gràcies també als visitants, motiu primer del blog.
El motiu segon encara soc jo, clar. Em vull dissoldre en el tot, o ser-ne del tot conscient, sento que tinc responsabilitats de gestió, tant a dins com a fora de la pell. Quedi clar.
I aquí torno, agraint a tota la gent que m'ha ajudat a sortir del pou i, adhúc, de la caverna, amb tot l'amor i tota la revolta, a donar la tabarra. Amb els anys s'han acumulat les visites, gràcies també als visitants, motiu primer del blog.
El motiu segon encara soc jo, clar. Em vull dissoldre en el tot, o ser-ne del tot conscient, sento que tinc responsabilitats de gestió, tant a dins com a fora de la pell. Quedi clar.
2 comentaris:
Bieeen o béeee diriem!! L'avantatge d'un blog és que no té fronteres ni en l'espai, ni en el temps ni en les opinions!!
Renaissance quand tu nous tiens !
Publica un comentari a l'entrada