Heus aquí que aquest cap de setmana s'ha celebrat al Centre Cultural de Sant Cugat una assemblea del Procés Constituent per resoldre la seva dissolució o continuïtat. Ha guanyat la continuïtat, cosa que em va molt bé perquè hi anava amb ganes de jugar un paper més actiu que fins ara, per disponibilitat d'ànim i circumstancies de la vida. M'hi vaig apuntar el 2013 però només me n'he mantingut informat. No puc sovintejar les baixades a la capital, el sistema parlamentari i assambleari em carregava molt, m'agrada l'acció.
Però té raó qui diu que he canviat. Ara em puc moure més, i valoro més l'assemblea, i vaig demanar la paraula. No tenia gaire temps, però vaig dir el que volia: presentar-me, oferir-me per obrir una cèl·lula pirenaica, deixar clara la diferència entre la Plana i la Muntanya, expressar doncs la major proximitat de casa meva amb Berga que amb Lleida, per exemples, primer català, però també hispà.
Després, vaig considerar que la queixa sobre la manca de joventut no ens ha de fer por. Reivindico la gerontocràcia i considero el públic assistent molt més jove que molts joves. La feina feta i el potencial de la base de dades son imponents. Incús el compte corrent té el seu interès.
Després reivindico l'ús massiu de la telemàtica per a les reunions i significo que cada kilòmetre que fem és un atemptat al medi (aplaudiments). Una o dues assemblees físiques i generals a l'any és la meva fita. Ah, si, també vaig parlar del meu currículum: un fracàs rere l'altre en intents forassenyats d'encarnar el socialisme i el comunisme.
Finalment, i ja fora de temps, comentar que la impressió que tinc és que el Procés té una funció com de segona fundació, per aquells que hagin llegit la saga de Isaac Asimov. I ahir aquesta sensació se'm va fer més forta: és un fet que, en el material, la nostra vida perilla, la independència és gairebé impossible, però és probable que, quan Castella ens envaeixi de nou, una part dels catalans pot haver canviat de dimensió, en la direcció de immaterialitat que és, amb pocs dubtes, el que ens reserva l'evolució a llarg terme i la vida a curt. I aquesta part pot preparar el viatge de la resta.
I bé, després s'havia de renovar la cúpula, per qüestions de desgast i de normativa bancaria. I també renovar la direcció del partit, que és un anti-partit, sense llistes, només independents, i que només defensa el nom: Procés Constituent, i la República del 99%. M'agrada aquest partit. Em presento per secretari, i m'elegeixen per majoria absoluta. Que bé! Ho celebro amb tres cerveses i unes tapes pels carrers antics de Sant Cugat.
Però té raó qui diu que he canviat. Ara em puc moure més, i valoro més l'assemblea, i vaig demanar la paraula. No tenia gaire temps, però vaig dir el que volia: presentar-me, oferir-me per obrir una cèl·lula pirenaica, deixar clara la diferència entre la Plana i la Muntanya, expressar doncs la major proximitat de casa meva amb Berga que amb Lleida, per exemples, primer català, però també hispà.
Després, vaig considerar que la queixa sobre la manca de joventut no ens ha de fer por. Reivindico la gerontocràcia i considero el públic assistent molt més jove que molts joves. La feina feta i el potencial de la base de dades son imponents. Incús el compte corrent té el seu interès.
Després reivindico l'ús massiu de la telemàtica per a les reunions i significo que cada kilòmetre que fem és un atemptat al medi (aplaudiments). Una o dues assemblees físiques i generals a l'any és la meva fita. Ah, si, també vaig parlar del meu currículum: un fracàs rere l'altre en intents forassenyats d'encarnar el socialisme i el comunisme.
Finalment, i ja fora de temps, comentar que la impressió que tinc és que el Procés té una funció com de segona fundació, per aquells que hagin llegit la saga de Isaac Asimov. I ahir aquesta sensació se'm va fer més forta: és un fet que, en el material, la nostra vida perilla, la independència és gairebé impossible, però és probable que, quan Castella ens envaeixi de nou, una part dels catalans pot haver canviat de dimensió, en la direcció de immaterialitat que és, amb pocs dubtes, el que ens reserva l'evolució a llarg terme i la vida a curt. I aquesta part pot preparar el viatge de la resta.
I bé, després s'havia de renovar la cúpula, per qüestions de desgast i de normativa bancaria. I també renovar la direcció del partit, que és un anti-partit, sense llistes, només independents, i que només defensa el nom: Procés Constituent, i la República del 99%. M'agrada aquest partit. Em presento per secretari, i m'elegeixen per majoria absoluta. Que bé! Ho celebro amb tres cerveses i unes tapes pels carrers antics de Sant Cugat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada