MARIA

Anit he somiat que t'estimava, 

i volava, molt amunt, 

quant temps feia que no volava,

 sobre boscos vora nostre mar, 

sota cel blau i sol radiant, 

verd infinit, espadats, rambles.

 Buscava una cala amb dues llacunes on havíem quedat. 

La trobo, serres enllà. 

Perdent alçada lentament, aterro en una caseta de pescador,

 on somicaves 

asseguda a terra,

recolzant el cap en una paret emblanquinada; 

algú, un home, el pescador, al darrera, a la penombra. 

.T'acarono la galta.

 Somrius. 

Anem?