L’ORACIÓ DEL CAÏNITA

Mai trobaràs la pau. Seràs maleït, i els fills dels teus fills vagaran per la terra sense repòs. Tornaràs a lluitar i tornaràs a perdre, perquè estàs maleït, i els anyells s’apartaran de tu com d’un empestat. Gràcies, oh déu, per els teus mals desigs. No esperava menys de la teva infinita misericòrdia, però et faràs fotre, perquè la pau si que la trobo, gairebé quan em dona la gana. Perdre o guanyar m’és bastant indiferent, perquè el que m’agrada és la lluita. Canviar de barri tot sovint tampoc és mala feina, perquè si pots envejar les arrels del roure, pots també acompanyar l’àliga en el seu vol. Els anyells, te’ls regalo tots, perquè no m’agrada el gust de llana, i el gregarisme inconsistent que els caracteritza. A més, ben sol tampoc n’estic mai. Sempre trobes un o altre maleït o maleïda per aquests móns de déu i del diable, i ens acompanyem un tros, i ens en riem bastant de tu, de l’altre, i de la mare que us va parir, que eren pares més aviat, perquè cap dona criaria uns engendres com vosaltres. No és que t’odii. En el fons em caus be. Ets tant primari, tant ingenu, tant contradictori, tant fet a mida. Als teus pares si que els hi tinc una mica d'esquirria, però quina culpa en tenen els seus recontrabesnéts, representants teus sobre la terra (representants també de l’imperi romà, perpetuadors de la concepció imperial de l’existència)? Con el Imperio hacia Dios.- Com jo, ja em diràs que hi pinto en el fet de que el meu ancestre matés el seu germà, que era un pelma i un xivato, tot sigui dit? Els benestants allà s’estiguin, ja els hi ho regalo. Jo estic criat a l’antiga, amb la llei de l’esforç i el sacrifici. Els benaurats, beneeix-los tu, que hi tens la mà trencada. No són sants de la meva devoció els qui planen com fantasmes per damunt la cruesa del món; i els beatífics, en faig col·lecció d’estampetes. Només et demano una cosa, que t’agradarà, perquè et va la marxa. Mata’m, si et plau, abans no em faci vell. Lleva’m la vida abans no em pugui valdre, i m’obliguin a alimentar-me a l’asil, per via nasal, amb tres o quatre càncers i una col·lecció de virus i fongs a les costelles, i la ciència embotint-me al cos una panòplia de verins. Fes-ho, si et plau, perquè si no ho faré jo, i això si que seria un insult a la mare que els teus pares diuen que et va parir.