LA CONJURA DEL CARGOL

Gràcies a l’esforç conjunt i coordinat de les forces de l’ordre i les autoritats, que vetllen per nosaltres i que Déu empari i guardi per molts anys, s’ha pogut desbaratar un pla maquiavèlic, una acció perversa que només podia concebre la més degenerada púrria de la nostra societat, mancada dels més elementals valors de convivència, entestada en la destrucció de la nostra comunitat, amb fútils motivacions mil·lenaristes, esperpèntiques i àdhuc apocalíptiques. Els representants del diable sobre la terra, àvids de servir el seu amo, sembren sense escrúpols el caos i el desordre en la nostre vila. Els inestimables serveis d’intel·ligència, en un acte de coratge digne dels anals èpics de la reconquesta, han pogut aturar in extremis el salvatge i odiós atemptat contra la salut pública que anaven a perpetrar aquesta colla d’asilvestrats ferotges amb motiu de la nostrada fira de sant Armengol. S’han decomissat trenta quilos de cargols, amb els quals els maleïts pretenien, paraules textuals de la superioritat, “intoxicar la població”. No s’han trobat les metzines de destrucció massiva, perquè els dolents les han fet desaparèixer, subreptíciament i alevósica. Valga’m Déu! Verge dels Àngels! Sant Antoni gloriós! Quines altes fites d’ignomínia poden arribar a atènyer els qui se separen del dret camí que marca la nostra folgada i benestant majoria, els adàlids de la qual presenten batalla fera sense defallir a les hosts de l’estultícia. I no s’acontentaven els temibles íncubs als que ens enfrontem amb l’enverinament massiu, sinó que a més pretenien desviar els nostres infants jovencells amb pràctiques artístiques d’art rampant i bavós i en un deliri d’esquírria, en un paroxisme de maldat, investigacions posteriors han comprovat feafentment que l’escamot pretenia fer campanya, torbant la indústria publicitària que tant noblement escampa els seus fruits pels nostres carrers i bústies, per més glòria del sistema que ens protegeix de les fúries, amb el gest august del sembrador. S’ha sabut que, en els horribles aquelarres que celebren els infames, curulls de drogues i invocacions satàniques, sadolls de carn d’infant i de verge, de cargols a la vinagreta, cargols negres i cargols amb salsa, ordeixen la destrucció total, engendren horribles consignes, el record de les quals angoixa el pit amb frisances de terror. Jutgeu vosaltres mateixos l’esgarrifós tenor de les sentències d’aquests abduïts zoofílics: “Som lents, però segurs!” “Som bavosos, i orgullosos de ser-ho”. Companys, amics, és la guerra. O ells o nosaltres. Desperta ferro! (Recordant “L’assaig sobre la lucidesa” d’en Saramago) La Seu 20.10.06
PS Els candidats de convergència a l’ajuntament de Seu es diuen Batalla i Fierro. En coalició amb l’Esquerra de l’Ausàs, han pres el poder i el control.