PLANY DE MITJÀ

El Sr. Fornesa, ex-president de la Caixa, m’enviava una carta on m’explica lo bons que són, la molta obra social que fan, gràcies a clients com jo. Deixi’m dir-li d’entrada, Sr Fornesa, que jo, si tinc tractes amb la seva entitat, és ben be per obligació, i per por de pitjor. Després veig a la premsa el Sr. Fornesa, amb els reis d’Espanya, i tot de joves al darrera. És l’acte de concessió de beques de La Caixa. Per accedir-hi, ja sabeu que s’ha de ser excel·lent, el millor del cole. He gaudit sovint de les exposicions que patrocina La Caixa, per la cultura del país. Jo diria que l’obra de La Caixa, Sr Fornesa, va dirigida principalment a les classes superiors. Superiors en pela, en cultura, en educació, en intel·ligència. No necessita més ajut un “suficient pels pèls” que un “matrícula d’honor en totes les assignatures”? No necessita més cultura un jove drogoaddicte del cinturó metropolità que un ciutadà culte? Què li doneu per abeurar-se a la canalla, per televisió? Aquí es veu clar que no ens eduquen per la nostra realització, sinó per l’ús que poden fer de nosaltres. Be, una mica de tot, d’acord, dieu que també doneu microcrèdits pel desenvolupament, però la balança es decanta descaradament cap a una banda, la vostra. No vull ni saber quan cobra vostè, Sr Fornesa, i quins són els beneficis del seu capital mòbil, immòbil i borsari, personal i familiar. Es veu que és un traficant d’armes de primera magnitud vostè. Si, si. Ja es pot amagar darrera les accions, borsàries, culturals o caritatives. És un peix gros en el tràfic d’energia vostè, aquesta que empudega el planeta per 3000 generacions, i que l’escalfa, fins que sembli Mart. És un gran constructor vostè i les seves societats i les seves hipoteques. Després haurem de suar per arrencar tot el ciment que vostès estant posant. Permeti’m dir-li francament, sense ànim d’ofendre la persona, segurament apreciable en molts sentits, sinó el que representa: vostè i la seva patoleia, l’estant cagant, Sr Fornesa, esteu pixant fora de test. Em puc posar en la seva pell, vostè és tant humà com jo. Tampoc sóc sant, còmplice involuntari del crim planetari. Puc entendre les seves raons. Només li demano que capgiri les prioritats. Si no ho fa de grat, Gaia li ho farà fer de força. Com he sentit dir a en Jodorovski a la Dos, “no vull competir, vull compartir”. No se n’adona que el món ha canviat? No és qüestió de mentalitats o ideologies. Parlo de sentit comú i supervivència. Fent les coses be no hi han problemes. Tot flueix amb llibertat. Vostè, si volgués, podria fer més obra social que en Bill Gates, i després fondre’s en el tot, en la vida, que és Déu, perquè no caldria presidir la Caixa. La Caixa és podria presidir sola.