MERDA
Ara, el destí del món gira al voltant de quina televisió es queda els drets de transmissió del mundial de futbol. L’ecuneme veu el barça-madrid. La Borsa, que és com qui diu el Pentàgon, ca l’amo, puja i baixa pels motius més fútils, que són els que donen diners. El deu per cent de la població mundial acapara el 70 per cent dels recursos, coneixement inclòs. O sigui, que naveguem en un oceà global d’ignorància, cada cop més virtual. Sort que, com diu la dita, “cultura és el que queda quan s’ha oblidat tot”. També, per oblidar, s’ha d’haver retingut, sinó se’n diu inòpia. I de quins coneixements parlem? D’aquests que s’estan destruint a dojo, cultures de l’ Amazonia, de Mali - moren més africans al Sàhara, durant el viatge, dels que entren a Europa - cultura pirinenca, cultura occitana? No. El coneixement de l’estadística es deu referir al que circula per les ones, a les aplicacions del motor d’explosió, que tant bons resultats està donant, al mundial de futbol, al gran germà i al món glamurós de la publicitat. Escolti miri, merda. Merda, m’entén? Merda! Tranquil, company, diria el savi - l’estadística també es refereix a la ciència, a l’art, a la història, a la part bona, a l’autèntic coneixement. Per això, com que tant poca gent ho coneix, les coses van com van. És veritat. El que sap viure no ho pot explicar. És molt complicat arribar a lo senzill. Sobretot si tant art, tanta història i tanta ciència segueixen servint els quatre senyorets de sempre, que no se n’assabenten, que viuen en el més cras dels errors, que perpetuen la misèria del món, cofois en el seu confort. Merda senyors i senyores, pura merda fastigosa, que serà escombrada per la grip aviar, l’aigua o la seva manca, i els bàrbars, que se’ns menjaran amb samfaina. Uf, quin descans! Mentrestant, la joventut, ben preparada, es queixa de guanyar mil euros. Doncs mira, mil euros és el que tocaria a tothom si es repartissin equitativament els recursos que hi ha. No és cap desastre. És la solució. Per què unes senyores que s’escarrassen a treure la merda dels vostres fills han de guanyar 280 euros? O com deia un pare andorrà compungit, que segurament veu maldar el seu fill a l’obra, per quatre rals, mentre els constructors s’exhibeixen pornogràficament. Tant dignes són els currantes com l’enginyer novell, la jutge, o el bon vivant que han pencat molt, sí, o no, però també han xalat de mala manera. El que cal és tallar l’aixeta als que guanyen obscenament més, i, fins i tot, si convé, tallar algun coll metafòric. Tot país civilitzat ha de fer les seves revolucions. Això és el que devia voler dir el pobre Xirinacs.