dijous, 31 de gener del 2008

altermundisme

ALTERMUNDISME

Sembla que m’hagi proposat donar cada dia un nom diferent a les meves idees. Abans d’ahir era neo-megalític, ahir fill d’àcrata i avui altermundista . Deu ser la coherència amb aquests temps canviants i diversos. Llegia un titular del patró dient que ens hauríem d’acostumar a un altre clima, però em sembla que la costum que haurem d’agafar és la del canvi. No crec que el clima canviï així, plis-plas, crec que es farà un fart d’estossegar fins que s’estabilitzi una mica. Heu vist les torbes negres a Kènia? Doncs no vegis quan pugin les torbes costaneres. Tota l’orb sap que la raça blanca pot ser la més cruel. Sí, perquè la gent és clima, fruit dels humors de la terra.
Se m’acumula la feina. He passat uns dies metabolitzant anestèsia, experiència desagradable on n’hi hagi: Tu potser t’has d’aturar, però el món no s’atura. I estant passant coses molt interessants. El decreixement, per exemple, que tant espanta les butxaques, és una bona notícia que es va confirmant. Boig! Diu l’altre, com es nota que no has passat una guerra! Miri – responc - la guerra se’ns fot a sobre de mil maneres. De moment, aquí, encara estem en pau, i en pau hauríem de gestionar la crisi immensa, el rosari de crisis, que ens guaiten. Un altre món és una altre manera de gestionar el cicle capitalista: en el moment de la regressió, en lloc de destruir-ho tot amb bombes, ho volem fer a mà, en lloc d’exterminar tota la humanitat sobrera, volem fer planificació familiar. Deixo per en Pizarro la defensa de la família nuclear. Cal confiar que els Conquistadores evolucionaran un dia o l’altre. Sabeu perquè m’han dit que volen la MAT (Linia de molt alta tensió)? Per fer nuclears a l’Àfrica. Refinar poc l’urani que s´hi extreu, i deixar-lo allà un cop usat. Nosaltres carregaríem els cotxes elèctrics “nets”. Ens refreguen a la cara lo sostenibles que són, Endesa, Acciona, són tots d’un sostenible que fa por, per això intenten seguir acaparant les energies alternatives quan el que cal és atomitzar-les a cada casa, per això segueixen fent diners a cabassos quan haurien de gestionar-los, distribuir-los i prou.
A la reunió altermundista a la qual vaig assistir diumenge vam parlar d’acollir una gent que fan una volta a Catalunya per parlar de decreixement, i una altra gent que fan una altra volta per presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) contra els transgènics. Hi havia grups i gent que no coneixia: els de Sendes, el Josep Maria de Montant, que és i vol viure de la terra i ven trumfes, i d’altres que fa molts anys que breguem en òrbita: el Troglo (Xavi) d’Arfa, la Sílvia de Vilanova, que reparteix sostenibilitat per Andorra, la parella que ven menjar sa fa anys a Montferrer. Som colla. Molta gent es mou que dona gust. Va ser el Fòrum Social de l’Alt Urgell, coincidint amb el Català que va desbordar previsions a Barcelona. Per finalitzar, vull felicitar el Toni, com em va demanar que l’anomenés, “O Toni o Sr. Morell” per el seu article d’abrandament identitari. Té una tirada a mon pare el Toni: jovial, sàvia i sensible, de lo millor d’Andorra. Amb identitats així, el país encara té corda.