catalans!

CATALANS! (I ANDORRANS!)
Jo no sé que esperen per tocar a sometent. Cada dia s’afegeixen aturats en el sector de la construcció, i és que s’haurien d’ocupar en el de la deconstrucció. El mecanisme es repeteix al llarg de la història. Quan hi ha molts aturats, es fan exercits i es fa la guerra. Afegim’hi el component naturalista: Hitler, Franco van donar feina a milers d’obrers fent extenssíssimes repoblacions forestals. Em sembla que els boscos de la Selva Negra són, en gran part, fruits d’aquella època. Per això el vent els tomba per milions, i es fan rases per enterrar la fusta, que no es corrompeixi. Les pinedes hispanes que cremen i cremaran són obra del Cisquet Nacional i de l’abandó del país, com les portugueses que han cremat i cremaran són obra de l’infaust Salazar.
Què és la deconstrucció? Anar desfent el que hem fet. Sempre és igual. Es fa, es desfà, i es torna a fer i a desfer i anar fent: és la vida. Hi han maneres i maneres de desfer. Una és a base de bombardejos, molt eficaç: en un instant dos-cents cinquanta mil morts. Hiroshima. Ens uns anyets més de cent milions de morts, del 36 al 45. Tot trinxat, empreses, cases, morals, tot. A l’altre extrem tenim la deconstrucció. Anem tancant sectors absolutament insostenibles i, amb els beneficis escandalosos d’aquesta època salvatge, amb els superàvits de l’administració, amb un repartiment més equitatiu de la riquesa, es finança la restauració del patrimoni natural i cultural del país. Desmuntem blocs d’habitatges obsolets a mà, fàbriques, mines i altra arqueologia industrial. Espongem la població, que se’n va a viure en el medi rural, molt més sostenible, i el restaura, i afavoreix la ingent massa forestal crescuda el darrer mig segle a Catalunya i Andorra i refà marges i fonts, i horts i vinyes, i segur que subvencionar tot això surt molt més a compte que seguir mantenint les grans empreses europees agroalimentàries, quatre famílies ràncies que s’enduen un terç del pressupost de la Unió, i a més, te més futur.
Quin mèrit tenien Hitler i els seus? Què va fer que la gent fos amb ells? Gestionar la recessió, gestionar el decreixement. Hi han altres maneres de fer-ho, però s’ha de ser ferm, decidit, avançar-se als aconteixements, perquè d’aquí a uns anyets només hi haurà lloc per les bombes i els camps de concentració, si no s’adopten decisions una mica dràstiques.
Delfí: un apunt sobre la ciència i els batracis. Encara queda algún gripau, algún tritó pirinenc, ben amagats, però fa molts anys que no veig aquelles salamandres piguellades de groc que guarnien la font Josana que tinc vora casa. Desapareixen, com molts altres animals. Abans, abans de ploure, es sentien una munió de gripaus xiulant, ara se’n sent algun. Tot això, DelfÍ, és ciència pura i dura, són comprovacions empíriques de la debacle. La ciència, abans de l’estructuralisme, no era tant encarcarada. Un lent procés que començà al Renaixement va exterminar literalment a la foguera tot aquell que professés altra ciència que no la oficial. Bruno en fou un representant carismàtic, les bruixes també eren científiques. Renego dels científics que fan de la seva ciència un compartiment estanc des d’on miren amb despreci el món. La intuició, amic, és la meitat de la ciència, i el saber adaptar els coneixements i les creences a la vida real és l’altre meitat. Salut i gràcia.