és molt bo

ÉS MOLT BO

És molt bo lo nostre: ens ho empassem tot, rodes de molí i tot, ens carden per tots els costats, ens les foten a dreta i esquerra, per sobre, per sota, al llarg i a l’ample , i natros, com a bons hispans, fem el cor fort, brandem el pit, aixequem els braços i deixem anar: olé! I seguim afirmant amb gallardia la nostre individualitat.
El meu poble em fa recordar les oques que enterren per fer-ne foie-gras, o aquelles a qui la masovera, el coll entre les cames, emboteix un embut i les va farcint de moresc amb mà de morter, a casa nostra modificat genèticament, a França no, perquè noves investigacions aconsellen prohibir-ne l'ùs.
Aquí la cosa s'enllesteix al Pati dels Taronjers, entre Valls-Companys, la Cooperativa de Guissona, algun altre, i el Conseller de torn de la Generalitat Suprema , que tenen una relació molt més fluida amb les directrius del mercat que no pas el poble. De cop, per encanteri, ens trobem que tenim els camps plens de panís transgènic, et voilà! Tothom aplaudeix al Pati dels Taronjers, el dia de Sant Jordi, patró dels homes de la terra, brindant amb cava! El poble, pobre, ja té altra feina consumint les regurgitacions de l'amo, que és el seu únic paper avui en dia, com les oques. Què en deuen voler fer dels nostres fetges? Festes principesques.
Aquesta és la diferència principal d'una banda i l'altre dels Pirineus. És trist haver de recordar que el Borbó gros era el francès, que fou decapitat pel poble, juntament amb tota una generació o dues de la classe benestant, que en aquell temps era la noblesa, perquè la immensa majoria era misèria, tret de quatre espavilats que van organitzar el batibull. Gonzàlez, Solana, Guerra, Rubalcaba, ZP serien la caricatura miniaturitzada hispana dels Danton i Robespierre amb tots els respectes, tant pels nobles, com pels socialistes, entre altres perquè ara aquí no ens morim de fam i podem dir bastant el que pensem. Allà la noblesa va recuperar molta part del pastís, aquí no l'ha perdut mai, a part d’uns anys massa curts i de situacions locals com la del Corregidor de Fuenteovejuna.
Jo no decapitaria ni el rei ni els nobles d'avui en dia, molts dels quals són cosins descendents de les estirps a qui van separar el cos del cap, supervivents de l'holocaust també, nous vinguts també, tipus Inditex, tipus califes del petroli, mantenidors d'un status quo. En tindria prou amb desposseir-los de les seves exagerades riqueses i de l'ús exclusiu que fan de xarxes d'informació organitzada, i fer-los treballar en tasques d'interès realment social. Aquesta és l’única Transició justa que m'entra al cap. Em sembla que encara la tenim pendent. Ja deurà venir, perquè convergeix amb les necessitats planetàries en general, per bé que la majoria del món és qui produeix, per un euro, el que nosaltres consumim per cent. I diuen que aquí sóm els rics, però són mitjanes entre gent que guanya bestieses, que sap de què va la pel·lícula i d'altres que van massa justos, ignorants, consumint com oques blat de moro transgènic i vaques bojes, a matrix. Visca el prió!
Aprofito l’avinentesa per congratular-me de la iniciativa de la joventut de la Seu, de la CAJEI em sembla, que sembla que pren el relleu del cine-club amb sang jove i trempera. M’agrada especialment un dels subtítols del cartell que han fet per anunciar unes projeccions prou interessants: “Per aprendre a pensar.”