El mulah m'ha despertat amb els seus càntics a un quart de sis del matí. Em llevo a pixar, per jeure una estona més, però haig d'anar a cagar. Ja em conec la comèdia; després de la corda et desvelles. Pujo a la cuina de la terrassa a fer un tè. És negra nit, amb núvols i lluna. I si m'en vaig al torrent a veure l'aigua i els erissons gegants? No. Encara és tot moll, i avui volia anar a ciutat, a repetir una part de les fotos perdudes de la muntanya i a guarnir el blog i a veure el Hassan i gent. Tinc l'encostipat bastant controlat, després de trenta sis hores de quarentena, i moltes ganes de voltar. Hauria de rentar roba i endreçar l'habitació. Avui no. Aniré a buscar aigua a la font. Uns quants viatges per omplir l'àmfora del meu lavabo, a baix, i els dipòsits del bany de dalt. S'ha de desembussar el desaigua de la cuina, posar uns quants rajols, netejar i pintar. Ja ho farem amb el Hassan i l'Aisha, si déu vol.
Petit comentari sobre la llengua tamazight: és massa, és una passada, sobre tot els verbs: en una de les seves variants lèxiques, el verb escombrar, per exemple, en temps inacomplert és: frrrrdh. Vale? Una de les formes de dir gronxador és: ahlallu, una altra tajgagalt (el femení acostuma a portar "t" davant i darrera). La tercera manera és tiwliwla, femení plural que, en forma d'estat d'annexió esdevé twliwla, com és lògic. Finalment, la quarta variant lèxica és ahhnnaylulu. Que mono, no? M'encanta. En estat d'annexió uhhnnaylulu, en plural ihhnnaylulutn...
l'explorador
el guardià
el cor de pedra
hi han formes fàliques
... molt fàliques...
... i flors. Avui ja és ahir. Ahir vaig voltar si, per la muntanya i per la xarxa. Espero que algu comenti algo d’en tant en tant, a part de la Heredia. Mira que és trist l'amor no correspost. El dia no era molt bo per les fotos, pero en vaig fer alguna. Hi hauré de tornar. M’atrau. Avui fa un bon sol. Mireu al mati quin mar de nuvols…
He estat baldat fins a migdia, quan m’he arrencat del jaç per fugir cap a ciutat. Massa soledat si no t’acabes de trobar bé. He tornat a trobar el vei funcionari que anava al hammam, als banys. M’ha dit que la tribu, que son tres pobles, te una associacio per perpetuar el govern local. M’ha dit que tenen un projecte per tancar una part dels horts; perquè si no els senglars s’ho menjen tot. La poca gent que queda ja no cultiva, com a Bar. El projecte de tancament busca finançament; per un pressupost d’uns 150 000 dirhams … El vei m’ha dit que doni veus… senyals, communiquè?
3 comentaris:
Quines fotos, xaval! Quines ganes!
espero que encara siguis per aquí la propera vagada que baixem...Martí
Val, ho he entès. Després d'aquest escrit al teu blog, l'Heredia es callarà i no dirà res més fins que no tinguis un allau de comentaris de les teves altres amigues i amics que també t'aprecien i t'estimen. Només veient les fotos han de quedar bocabadats i no podran estar-se de fer comentaris.
Contenta de veure que segueixes escrivint i que a demés afegeixes fotos. Tot plegat, mots i imatges, em deixen charmée. Un món de contrastos, com tots, amb la seva bellesa (els eriçons gegants, els micos, les cascades –millor sense un munt de domingueros-, la màgia de la llengua, les trobades...) però d'una altra part també has parlat d'un país esquerp. (?)
Com es pronuncia el verb escombrar "frrrrdh"?
Tot plegat però em dóna unes ganes immenses de fer com tu, marxar durant uns quants mesos per veure d'altres móns no molt llunyans.
Si et quedes encara un temps per allà diga'm com arribar a Asgaur, és on estàs instal·lat?, que venim per les vacances de Setmana Santa i ens fas de guia.
D'acord, d'acord, ja callo i deixo pas a aquest munt de comentaris que plouran des d'ara.
Una abraçada ferma i carinyosa (douce et farouche à la fois)
A voltes t’enyoro, m'agradaria poder desintegrar-me aquí per aparèixer on ets i que em portessis per els paratges més bells que has descobert. Dubto que t'agradés l'idea. Que cada ú es guiï, no?
L'Heredia (Her Edia)
Publica un comentari a l'entrada