dimecres, 21 de gener del 2009


Aisha amassant argan








OLI D’ARGAN



Avui fa un dia estrany. Plou, una roina fina que vé d'uns núvols blavosos. Després plou i fa sol, i ara ja fa hores que bufa un vent del dimoni. Avui l'Aisha farà oli d'argan. Ja fa dies que m'ho deia: "Faré oli d'argan per la meva filla que està a Barcelona, i tu li portaràs. També en faré per tu, per la familia i perquè en venguis, però ara només en faig un litre o dos, perquè amb totes aquestes plujes, quan faci sol, sortirà uns argans molt bons, i en farem més."
Ja va esclofiar les ametlles amb la veina. Avui fa un foc i les torra, amb un gran plat de ceràmica. Després les moldrem amb un molinet de manivela desmontable. Comprovarem que és millor moldre amb les pedres de moli tradicionals que molen més fi I fan més oli. Seguidament amassarà la pasta resultant. Ho fa en un gran gibrell d'acer inoxidable. Hi và afegint gotes d'aigua. Ja fa quatre hores que amassa, l'Aisha. La pasta s'ha convertit en unes boles que suren en oli. N’ha sortit poc: un litre curt. Tornarà a moldre la pasta amb les padres quan en faci més.
Després vaig a voltar pel palmar, fins a Ameln, on es veu quatre gats. No hi ha internet perqué hi ha tormenta de vent i pluja. A la tele investeixen Obama. Recordo una bassa del riu menys que esporàdic, ahir, a Tafraut. Era plena de granotes i/o gripaus molt excitats, nedant entre piles oxidades, plàstics I altres residus no menys toxics de més dificil identificacio Una de les bèsties era molt grossa. Un altre intentava muntar-la. La grossa tenia com uns apèndixs als genolls, peró fixant m'hi bé veig que són dos que ja copulaven. També he vist, passejant entre rocs immensos, unes sargantanes negres i rogenques, amb els ulls verts, molt bufones. Foten uns salts increibles, de roc a roc. Tota sortida és un gaudir. Avui ja és ahir. M’he llevat amb ganes de viatjar. Agafo quatre patracols I faig cap el cami antic d’anar a peu o en ase a Tafraut. Es, per no variar, un cami acollonant, amb grans empedrats. A casa en diria romànic, com ho dic aqui? Es un cami més que centenari en tot cas. Trobo la barraca de pastor I l’estable més megalitics. Trobo, en una petita vall, una tenda de nomades, feta de pèl de camell, trobo rocs que em giren el cap…







balena varada






cabana i estable





porta





interior de la cabana




estable





nomades





rapa-nui







escriptori



2 comentaris:

Anònim ha dit...

JOrdi, encara no havia vist amb tranquilitat el teu blog. És preciós.
em fas una enveja!!! Molt sana però molta!! Quina meravella.
A veure si un dia passegem tots junts per aquells llocs.
Pati

gerardo ha dit...

Jordi, me gusta mucho las fotos y me recuerdan mucho a la de una amigo mío Pepe Galovart, su blog es por ej el coche azul, fotos de viajes y piedras gran estudioso él de todo eso, Mi blog gerardopuime...podrás verlo si quieres, hace poco q lo tengo y no mucha práctica para esto. Mi hijo Lucas está viviendo en Barna. Espero este año ir con Olga por esas queridas tierras. Mucha salud y un fuerte abrazo a tí y a los tuyos.