dissabte, 17 de gener del 2009

plou sobre Asgaur


Plou sobre Asgaur. Ha caigut tota la nit i segueix una roina fina. Escric a l'habitació de baix de casa, on em vaig instal.lar quan l'Abdul vivia aquí. Ara a marxat a ciutat on viu d'almoina. És el germà del Hassan, el propietari, i un pèl estrambòtic. Escric per terra, sobre l'estora que em va vendre en Mutamana del poble o duar d'Umala, a l'Atlas, vora Uzud. Tinc el teclat desplegable, que és molt pràctic menys pels accents i la c trencada. Tinc una tauleta rodona que no aixeca un pam de terra, i em sembla que em compraré una taula i una cadira, ni que siguin de plàstic. Entra llum groga i verda pels vidres de colors. Porto la djelaba de cotó i m'he posat la caputxa i el forro perquè fa fresca. Aquest any ha gelat varies vegades i es veu que no passava des dels setanta. M'ho deia el veí que em va trobar per Tafraut, brindant-se a dur-me a casa amb el seu R-12. Treballa al Caidat on vaig anar a registrar-me. Ahir, tot anant cap la vall, m'explicava coses del seu dret de costums, més que mil.lenari, que ja contemplava, per exemple, la defensa dels animals, la concordia amb els jueus, etc, etc. I tot xerrant m'assebento que la tribu de per aquí va arribar fugint de Còrdoba, que són almoràvids, i allà darrera - m'ensenya un edifici blanc cuadrat en un racó de la vall - allà hi ha enterrat el marabú o vell patriarca que va refundar l'indret, fugint dels cristians. Crec, diu el veí funcionari, que els espanyols heu perdut una bona part de la vostra historia. I és que a mí el nom aquest de les gorges d'ahir d'Al Mansur em sona. No es deia aixi un general que va saquejar Barcelona?
Plou, m'he tornat a encostipar, millor que no surti. He tret el nas fins a la terrassa, on hi ha l'entrada de la casa, i me n'he tornat al fons, a l'habitació. Escriure, jeure, ara tinc el teclat al llit, jugar, mirar fotos. Nova becaina, patates fregides i ous fregits. Plou. Ha començat la nova glaciació? Avui em quedo a casa, somicant i fent el ronso, però demà aniré a ciutat. No estic per quedar-me sol gaires dies, ni que plogui, ni per quedar-me gaire per aquest país esquerp, si no trobo alguna cosa o persona que l'amanseixi. Deuré entrar algunes paraules a la meva fulla de calcul tamazigh-francès. Transcric de l'alfabet berber amb totes les seves variants lèxiques, amb una columna pel francès. Em serveix per practicar i per memoritzar, amb tota la lentitud d'un quinquagenari fumeta.

Potser és hora que us ensenyi el meu poble, si m'en surto...

Asgaur avui, vist des dels horts

1 comentari:

Anònim ha dit...

...I quina cultureta lliure que vas acumulant. Acabaràs savi o tonto, que és el mateix, i, per tant, feliç. Petons, Martí