putiferi

PUTIFERI

La meva tieta, en el nostre recent viatge a Malta, trobava cada dia motius de comparació que l’indiuien a afirmar: “Veus Jordi com necessitem la indepedència?” La seva panòplia de virtuts i savieses potser queda entelada per un xic de chauvinisme, molt ben fonamentat d’altre banda. Jo prefereixo la federació, però com que aquest sistema necessita una autèntica autodeterminació, votaria si a la independència. “Si a la independència federada del Baridà” li deia a la meva parenta. Em mirava, un moment descolocada, i responia: “Jo també vull la d’Altafulla”. Clar que si. Les persones lliures necessiten països lliures per florir, encara que florits a la presó tampoc perden la llibertat. O sigui, que jo no entenc perquè s’exclamen els castellans d’esquerres davant el referèndum que proposa Ibarretxe. El que trobo es que hauria de ser nacional de les Espanyes, en base a una federació. Hi podrien haver sorpreses. Potser alguns gallecs també pensen així, i algun balear o canari, potser algun romàntic vol refer l’esplendor del regne d’Almeria, o del Califat, o del regne de Granada, o el de Navarra, tant hugonot ell, tant post albigès. Potser els vells aragonesos enyoren llur vella llibertat, aquella de Pelayo, però també la de Durruti. Potser inclòs encara existeixen Comuneros sense contagiar de la ràbia, o que se n’han guarit.

I posats a votar, si fos rus, votaria el Kasparov. Un coco, si senyor. Quinze anys campió mundial d’escacs és una garantia, si és que n’hi cap, per un cap de govern d’un país tant immens. Els meus respectes, m’inclino davant la valentia, la força i l’audàcia d’aquest guerrer.

A l’Urgellet, per exemple, si hi hagués independència, podríeu agafar aquest desgraciat que es dedica a arrossegar gossos amb el jeep fins que n’ha fet carn picada; el podríeu prendre, i tancar-lo una temporada al manicomi. Dit i fet. Una justícia ràpida, àgil, eficaç, consuetudinària, de proximitat, no de Castella. La policia municipal, els mossos, els guàrdies civils ja els tenim pròxims, omnipresents diria jo. Són molt eficaços posant multes, es coordinen molt be. T’aturen els duaners, i si resulta que no ets ni terrorista ni contrabandista, com que tens els papers en regla i fas cara de bon noi, criden els mossos perquè has trepitjat mig pam de continua. Desfermen llur imaginació en l’informe cos a cos, creant fàbules inexistents, i els mossos t’empuren per haver posat en perill la vida de les persones. “La policia està al servei del ciutadà/ la ciuponia està al servei del potidà”, com diu Quico Pí de la Serra. “Oh tempora, oh mores”, com deia l’altre.