malta, un país en marxa

MALTA, UN PAIS EN MARXA

Avui plou sobre Malta. Feia sis mesos que no hi plovia. No veuré, com els altres dies els centenars de caminadors i caminadores que envaeixen a quarts de set del matí el passeig marítim de Sliema. És un poble en marxa. Els de dretes celebren la independència del 22 de setembre del 1974, els d'esquerres celebren el dia que van marxar les tropes britàniques el 79, però tots celebren la recent conquerida llibertat. Ara, si un fumador del Partidu Laboristu es queda sense tabac enmig de la nit, i només hi ha obert el bareto dels Partidu Nacionalistu, es quedarà sense fumar. Plou a bots i a barrals sobre Malta, uns minuts. Els camps ressecs de la veïna Gozo s'ompliran de verd, i es netejen els carrers de la molt urbanitzada illa major. A internet, quan teclejes Malta al buscador, surt en segona plaça una referència d'un espanyolet curt de gambals que resa: "No os dejeís enganar, Malta no vale la pena". Deixeu-me'l contradir efusivament, encara que l’agost no deu ser fàcil, amb quaranta i pico llarg i la massificació. L'illa dels Cavallers de l'Ordre de San Juan és meravellosa, i la seva gent també. Gent que s'ajunten al vespre amb família i amics per fer petar la xerrada, perquè a les set ja és fosc. Gent alhora cosmopolita i provinciana, gent que camina, que s'espavila, que aixequen un país petit sense recursos naturals, sense aigua, ni contraband ni blanqueig de diners, no com d'altres que morfonen en el marasme de crisis interminables. Explicava una guia, Rita la gallega, instal.lada a Gozo, que han aconseguit un tracte amb Smart City de Dubai, amb el qual construiran una ciutat tecnològica que serà el nus de telecomunicacions per Europa... Gent espavilada. Fa set mil anys, pel cap baix, que s'espavilen. Aquí disposen dels temples en paret seca més antics del món. Quan els egipcis eren a les beceroles, ells movien rocs de fins a disset tones, per bastir uns temples que fan fremir, per adorar Hal Saflieni, la deessa de la fertilitat, rotunda ella, un pel elefantiàsica i el falus que l'acompanya. És la Meca del paredador, del marger i de l'amant de la natura primigènia. Entre corrues de turistes, cercles d'iniciats veneren els deus antics. Després vingueren fenicis, grecs, romans, bizantins (segles VI a IX), moros (del IX al XI ), normands i germànics ( del XI al XIII), catalano-aragonesos, amos durant 200 anys, del XIII al XVI, fins que Carles V ho dona als Cavallers de Malta. S'hi estan fins al 1798, construint imponents ciutadelles - Senglia, Conspicua i Vittoriosa - que defensen la Valetta, la capital. Francesos: Napoleó s'hi estigué dos anys. Al 1800 els anglesos, fins al 1974. Són molt catòlics: la Verge, que n'hi diuen Sultana, els protegí de pirates, Sant Jordi dels moros, Sant Llorenc dels turcs... Han resistit l'Islam i l'Anglicanisme. Tenen capítols curiosos en el matrimoni, que és indivisible: si el marit no porta la dona a festa major - que és d'origen catalana - la mestressa pot demanar la separació. Si un dia em perdo i em voleu buscar, mireu per Malta o per Gozo, perquè els seus blaus i la seva penya m'han robat els ulls i una part de les entranyes.