el trèmol i l'astròleg

EL TRÈMOL I L'ÁSTRÓLEG
El trèmol és un arbre preciós, de la família de les betulàcies em sembla. És, si no m'equivoco, el bedoll vert. Hi ha el blanc, característic del solei de la muntanya mitja, dels boscos boreals del Canadà, de la Siberia i de la Patagonia nord, i el vert, que l'acompanya, fent tremolar totes les fulles de revers blanquinós i pubescent quan l'acaricia la més mínima brisa. També poblaven la plana europea i l'americana. Encara se'n veuen imponents vestigis entre l'asfalt. Són arbres molt útils alhora que estètics: per citar-ne només uns quants usos, les seves gemes, que surten enmig de l'hivern, són comestibles i segregen una melassa molt alimentícia, providencial quan la gana apreta; la seva escorça admet múltiples usos, des del medicinal fins a la construcció de canoes, passant per la confecció de pisarres i taulells d'anuncis per les comunitats endoecològiques precolombines. És un arbre molt pintat per l'ecola flamenca.
Hi han molts astròlegs i moltes astrologies. En una, no se si la maia o la inca, el meu deu protector és el de l'obscuritat. La veritat és que m'agrada la fosca i la penombra, són acollidores i relaxants. Fa uns anys que comentàvem amb el meu fill gran la intensa coloració verda dels prats. Un color fosforescent, com el que agafa el decorat quan el sol es lleva o es pon. En dèiem el verd atòmic. Ara, ara que s'ha demostrat que rebem un quinze o vint per cent menys de llum que fa vint anys entenc aquesta extranya coloració: és el meu déu que em protegeix de morir rostit pel canvi climàtic. El problema és que necessitem tots aquests fotons que s'escapen espai enllà. Els necessitem per l'evaporació. Per provocar una bona època de pluges, com les d'abans, potser haurem de demanar als russos que ens deixin aquesta nova potent bomba no radiactiva. En tirem unes quantes al mar i a esperar que plogui... aigua amb sardines a la brasa congelades.
Hi ha també l'astrologia celta, basada en els arbres. Segons quin dia has nascut, el teu arbre pot ser un roure, una figuera, un trèmol, fins a dotze. Jo sóc bastant celta. Em sento celta. A part que mon pare va fumar aquest tabac molts anys, quan un paquet valia tres cèntims, un duro, la meva étnia és celta, bretona, al cinquanta per cent. El català també te indubtablement un percentatge de genètica celta. El meu arbre és el trèmol, per aixó li tinc un especial apreci. Per aixó l'altre dia em comparava a una fulla de trèmol. Un error tipogràfic va imprimir trèbol. Jo no és que tingui res contra el trèbol, ans al contrari´, però mira, prefereixo ser molt més una fulla de trèmol que de trèfola. Sóc més gran, tinc el verd i tinc el blanc. Sóc peluda, d'un borrissol suau i agradable. Ballo amb la brisa i el sol. Canto a la vida i a la fulla del trèbol allà baix, entre la gespa.