hom

HOM
Hom sovint s'avergonyeix del seu gènere. Si no fos que es distingeixen individus en estadis d'evolució diferents l'existència seria intolerable. Em refereixo, per exemple, al fet de que només un petit percentatge de dones te accés als nivells alts de la recerca i l'administració d'empresa. Fixeu-vos en les aules dels col·legis i les universitats: les noies descollen per tot arreu: es veuen més, perquè fan més goig però també perquè n'hi ha moltes més, i més conforme els estudis avancen en dificultat. Les dones, senyors, ens donen trenta mil voltes. Aquest és l'axioma de sortida. A partir d'aquí, uns reaccionen d'una manera i uns altres d'una altra. Hi ha qui admet el fet i s'hi acomoda, perquè el fet és cómode per els homes: les posicions subsidiàries t'excusen de les grans responsabilitats, ja ern tenim prou amb les petites. Que el nostre lloc sigui confortable no vol dir acomodatici. He sentit dir a una gran persona que la humanitat és a la terra no per competir sinó per unir-se, i estic completamernt d'acord. Els homes, senyores, fan el gallet per complexe d'inferioritat. Quan hom utilitza la força bruta fa perviure l'home de la caverna. Aixó, tant senzill, és difícil d'entendre. La humanitat encara s'hi debat, com els porcs a la porquera. I és que les coses tant senzilles són molt fàcils de tergiversar. Només cal mirar l'esglèsia catòlica, que és bastant a les antípodes del que predicava el seu capdill. Mahoma, otro tanto, Brahma, tot amor sublim, degenera en les castes (Plató també ho feia), i mireu com juguen a democràcia els de l'oligarquia europea. Contes xinesos – diuen molts – i és que no n'hi ha per menys.
Llavors desfan el camí i el tornen a fer de per lliure, i fan marrades, i es perden i s'equivoquen, fan la seva vida. Jo transformaria la teoria de les Dues veritats d'Averroes en la de la Vora set mil milions de veritats. Tots, al final del camí, arribem al mateix indret, i no em refereixo només a la mort, sinó sobretot a la vida.
El que passa a Sud Àfrica amb els que violen nenes per curar-se del Sida és quelcom d'espantós, difícil d'entendre. Suposo que ens hem de posar en situació, que la gent allà estant vivint situacions horripilants, educacions nefastes, i la típica tàctica blanca de la aculturació per drogues, com també es parla de l'aniquilació dels aborígens australians, de pederastias massives. Els deixem fets una piltrafa, perduda tota dignitat i esperança, els deixem com draps bruts, i llavors els podem exterminar, amb l'acquiecència de l'opinió pública d'aquesta part del món que a après a utilitzar el pensament formal, però en lloc d'utilitzar-lo pel que serveix, és a dir per l'harmonia, l'empra per la seva infame hegemonia. Qui és el dolent? Jo crec que més nosaltres que no pas ells. Nosaltres, amb el nostre inconcient benestar provoquem, per cadena de reaccions, aquests fets monstruosos. Ep! Tampoc s'ha de dramatitzar massa. A l'época del Franco, aquestes notícies esgarrifoses es concentraven en un diari que es deia El Caso.Un periódic que alimentava el morbo, la part fosca de la parróquia, perquè les comares cultivessin la seva por sota quatre candaus, i els homes reprimíssin les seves dèries insanes. Ara alguns blancs van a follar nenes a Indonesia o a Cuba, o se la pelen miserablement davant de la pantalla.