Ahir vam passar a peu per 18 pobles.La vall en té 35. Ens aturem sovint, a casa de familiars i amics. Tè, ametlles i coneixences, viatgem a la manera antiga. El riu corre encaixonat entre grans muntanyes ermes, àrides, minerals. Rega horts i jardins a la feixa fèrtil, on creixen noguers i ametllers centenaris. Em sento al cor del pais Amazigh. Les dones teixexen en grup, en estil Glau, explicant amb milions de nusos l'historia del mon. Xerren, escoltant musica, riuen quan les anem a veure. Faig una foto secreta.
Els homes estant excitats, per tota la vall. Fa uns dies, un gran meteorit atravessà el cel. Retrunyiren tres enormes explosions, sacsejant tot l'Atlas. Ciutats llunyanes sentiren el tro. D'ençà, els pastors troben per les muntanyes troços de la pedra del cel. Avui, amb el Hassan, hem canviat els plans. Un pastor diu que en té un d'un quilo i mig. El meu amic truca els seus contactes per vendre el roc sideral al millor postor...
La vall està comunicada, entre Teluet, antiga capital Glaui, i Ait-Benhadu, vora Uarzazat, per una pista infernal. La carretera, imprescindible per tots els seus habitants, que encara son 20 000 malgrat la emigracio, només al municipi de Teluet, no s'ha enquitranat encara gràcies als mals oficis d'algunes poderoses agències de viatges quepaguen grans sumes als sàtrapes del govern perquè no es duguin a terme els treballs. El motiu: els raids de 4x4 per turistes cabalers. Amb el quitrà els cotxes petits hi tindrien accés i s'acabaria el negoci. O sigui: 35 pobles viuen aillats, sense metge i per tant sense farmàcia perquè uns quants moros i europeus indignes puguin seguir fent l'agost. El minuscul dispensari central és tancat fa tres anys per decisio governamental (?!)
El poble calla des de l'arabitzacio, pero no del tot. Fins ara vivien sense papers, sense registre ni identitat oficial, com a reaccio a uns governs que també els oblidava. Milions de berbers de les muntanyes vivien sense papers, al marge de la historia, sortejant imperis, com és tradicio d'aquest poble milenari. Ara es fan els documents, massivament. Es un goig de veure les dones, que no es veuen mai, venint a la capital el dia del suk (mercat) per fer-se la papela, junt amb els marits, els pares, els fills, els avis. No ho fan perquè si: al maig hi han eleccions, i espero i desitjo que el poble Amazigh es desvetlli de la seva catalepsia secular i ensenyi al mon la seva forma de vida, perfectament sostenible, oblidada per la suposada civilitzacio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada