hidrocarburs alifàtics

HIDROCARBURS ALIFÀTICS

M’he interessat una mica pel tema, només per la sonoritat de la paraula alifàtic. És la enèsima guarrada que ens han encolomat, aquest cop els ucraïnesos amb l’oli de girasol. Aquestes anècdotes em serveixen per seguir jugant a un joc que jugàvem a casa els pares: el joc del diccionari i l’enciclopèdia. D’aquí em deu venir la afecció per la sonoritat de les paraules. Ens feiem un fart de riure. Era qüestió de buscar les paraules més enrevessades i, després de riure, explicar-ne el sentit. De vegades la cosa derivava en trobar paraules de sonoritat similar. La imaginació es disparava enmig de rosaris surreals de paraules absurdes i raríssimes, barrejades amb esbufecs de mal de panxa, de tant riure, plorant.
He agafat la mateixa enciclopèdia catalana que usàvem i que he heretat. És la segona impressió de la segona edició, del 1989. He buscat “hidrocarburs”. He trobat l’alifàtic, que és lo mateix que alicíclic, que no és aromàtic, que pot tenir enllaços dobles etilènics o triples (Diccionari de la llengua catana, IEC, 1995). Ves a saber com reacciona això amb la química del nostre cos. Ara troben causants de la fatiga crònica en les fumigacions i pesticides. Quina cosa més estranya! Em sembla que tornaré a estudiar química orgànica, per curiositat, si em deixen els contaminants.
L’article dels hidrocarburs potser va ser revisat des de la primera edició del 75, però no ho crec, perquè, amb la sotragada del 73 que, entre altres coses, va liquidar la llibreria familiar, la consciència de la situació ja era palesa, com podeu comprovar. L’article acaba així: “... les reserves (d’hidrocarburs) no semblen, de cara al futur, suficients per a mantenir gaire temps el ritme actual de creixement del consum”.
Això és història, editada al 75. El seu futur és el nostre present. El consum planetari del 75 fa riure vist el d’avui. Hem pogut seguir creixent, fins a l’elefantiasi actual. I ara què? Ara es disparen els preus dels aliments, els estats injecten sumes immenses de diners, que son nostres, als mercats, o sigui, regalen els nostres diners als grans financers, ens fotem hidrocarburs alifàtics amb l’oli de girasol, fregint reconstituit de peix priònic, arrebossat amb farina transgènica, respirant aerosol d’avió a reacció, salpebrat amb molècules de Cobalt 60, radioactiu, per exemple. Volen l’aigua del Roina, que refrigera grans químiques i nuclears europees, i muta els peixos que hi queden. Com deia la Polla records, ja fa uns vint anys també: “Come (y bebe) mierda y págala!”. Ara sabrem què miren els maoris de l’illa de Pasqua. Cada dia m’assemblo més a un predicador de Hide Park, però espero que noteu les diferències. Una, essencial, consisteix a prendre s’ho tot amb sentit de l’humor i infinita paciència, l’altre que tinc solucions i les practico, fa uns cinquanta anys: Alifàtic, Alibaba, alicate, alioli, aliment, mental. Alifàtic, simpàtic, fanàtic, fàstic, despòtic, gòtic, megalític, fantàstic, mistèric (misericordia), proteïc, roteïc, oteïc, teïc, eïc, ïc, ¨c, ¨ (amb la vènia d’en Papasseït).