dilluns, 19 de maig del 2008

llops

MATANÇA DE LLOPS

He rebut, a través de l’associació solidaria Cuca de Llum i de molts reenviaments, un escrit de na Berenguela Arredondo Juez, del Principat d’Astúries, denunciant una nova matança de llops. Diu que van per les llobes prenyades o amb llobatons. Diu que l’any passat en van matar dotze, amb els seus llobatons. La dona s’indigna, perquè el llop ibèric és una espècie protegida, i es pregunta si no ens hem tornat tots bojos. Jo crec que sí, que estem ben sonats tots plegats. Es compensen abastament les pèrdues de la ramaderia. Fa molts anys que no es parla de cap atac de llops a humans, que jo sàpiga, a Europa. El llop te el seu lloc imprescindible en l’equilibri natural que estem entestats en trencar.
Aporto tota la meva solidaritat a aquesta dona i la seva campanya. Diu que ofereix allotjament per vint persones disposades a defensar els llops. No em costaria gaire d’anar-hi. Fins i tot m’agradaria ressuscitar l’ofici d’encortador. L’encortador era l’home estrany i mig salvatge que tenia el do de parlar amb les bèsties. En hiverns de gana, els llops i els ossos baixaven a rondar els pobles, i la gent llogava aquest personatge perquè se’ls endugués de nou cap a les muntanyes.
Extrapolant, ja em sento una mica encortador virtual. Recondueixo dracs. Els dracs són fluxos de idees que circulen pel plasma planetari. Subdueixen les voluntats com qui no fa res. Les seves víctimes són, per exemple, els defensors dels transgènics, dels aeroports, del creixement suïcida. Reconduir dracs d’aquesta mida no és feina fàcil, però amb l’ajut de molts altres ho anem aconseguint. La Comissió Europea a prohibit l’ús de blat de moro amb gens pesticides i de patates amb antibiòtics. No obstant, Catalunya continua sent la zona amb més cultius transgènics d’Europa. Espanya és l’únic país d’Europa que permet aquests cultius. Ens els han encolomat els Grandes de España, la burgesia i les multinacionals. Em passa pel magí de considerar el llop, com l’àliga, l’ós o la foca monja, com a símbols de llibertat i de vida, en front dels dracs del ferro, el quitrà i la transgènia comercial. I si protesto, formal i fermament contra l’aeroport dels Pirineus, no protesto menys per l’aerovia pirinenca, que ens ensulfata cada dia amb els seus residus. No calen avionetes subreptícies amb iodur de plata. El tràfec aeri canvia el comportament i la composició de l’atmosfera, a les alçades més sensibles. Després els residus van baixant suaument per llacs, rius i muntanyes, per dipositar-se en els organismes de les persones, les plantes i els animals, per més glòria dels marcadors de càrrega tòxica, i jo no entenc com tots plegats podem naufragar tant lamentablement en aquest abisme insondable de inòpia i mediocritat (com deia un professor meu) de la manera que ho fem. Berenguela, estem amb tu, als pics d’Europa.

1 comentari:

Moi ha dit...

Si que estem ben bojos. Sembla que aquest país no sap mai cap a on pixa. Vaig estar a la xerrada de Som lo que sembrem de dissabte 17 de maig i aquesta és la mateixa impressió que vaig tenir. Volem o no volem que Catalunya tingui agricultura i ramaderia i a més de qualitat? S’hauria de donar més ressò a les conseqüències dels transgènics i estaria molt bé que el projecte de llei per una Catalunya lliure de transgènics, arribés al parlament i tirés endavant.
Quant a la senyora Berenguela a mi tampoc no hem faria res fer part dels vint voluntaris i aprendre a ser encortadora. Ens veiem al Principat d’Astúries.
Canya canya