les nou magnífiques

LES NOU MAGNÍFIQUES


Exulto, em felicito, i felicito el renovat president espanyol per la seva decisió. Nou ministres! Majoria femenina! Aquest és un cim de la política del món mundial que fa molts anys que esperava. Espanya, llum d’Occident, es desvetlla, la de debò, no la dels fatxes. Per malament que ho facin, estic segur que ho faran millor que els homes. Com diu ZP: “Chacón serà una magnífica ministra de defensa. Lo harà igual o, si me permiten, incluso mejor que un hombre”. Bravo! Boníssim! Si senyor! Olé! Em direu que no he llegit aquell clàssic que explica com la frivolitat de les patrícies romanes fou la causa directa de la caiguda de l’imperi. I és veritat. He llegit pocs clàssics, així, per voluntat pròpia, però n’he tingut moltes referències. En un ambient hiperculturitzat, en un món amb excés d’informació, has d’anar espigolant aquí i allí, perquè la collita grossa ja la fa la classe econòmica, treballant frenèticament cap a l’abisme.
Estic segur que aquestes dones faran el possible per evitar el desastre, dintre de les limitacions dels seus esquemes mentals i de la dictadura dels homes. Tenen a la matriu l’instint de supervivència que les fa clarament superiors en l’àmbit domèstic, cooperatiu i social. Descollen en arts i ciències. Què dius ara! Dirà el o la masclista de torn, si a la mínima frivolitat ja s’estiren els cabells, si no hi ha res més pervers que l’odi d’una dona. Efectivament responc, tenen defectes més grans que els nostres, en relació a les seves virtuts. Però a més tenen l’instint. El nostre encara és destructor, hiperdepredador, el seu és conservador. La natura no ha fabricat res millor que una dona d’esquerres. La batalla serà mítica: heroïnes lluminoses contra el fat, el destí, que es veu negre com la sutja. La vida és superar límits. A l’home li queda un residu d’instint de supervivència. Una cosa molt fonda, que molts no poden entendre, el fa demanar a les dones que el treguin d’aquest atzucac on s’ha entaforat. A bones hores!
Em direu que és galdosa l’encomiàstica, amb elementes com Na Magdalena, que repeteix a Transports, em sembla. Jo no vull dir que siguin perfectes, vull dir que, en general, gestionen millor que els homes, que podem ser uns bons subalterns.
Em diran algunes, que s’han pogut sentir ofeses per la meva poca destresa, que tinc molta barra, i sí que en tinc, però em sembla que sempre he actuat amb total i profund respecte. Les feromones i la testosterona així com la ideologia, els sentiments o la confusió m’han pogut fer traspassar algun dels límits establerts. Puc, i ho he fet, demanar disculpes i canviar actituds per excessos que un testimoni imparcial podria jutjar com a inoportuns o de mal gust, lluny sempre de l’agressió violent o l’assetjament, sempre en una clara subalternitat i obediència.
La confessió ve a to com a testimoni de sinceritat, perquè estic plenament d’acord en que cal una croada, principalment pedagògica, per donar a la dona el relleu que es mereix, però que són molts també els casos inquisitorials de morals periclitades, els dominis íntims, els odis de les harpies i les gorgones, els traumes que perviuen sota la modernitat, impedint l’eclosió de l’amor necessari. La feina és dels dos sexes.