dissabte, 8 de desembre del 2007

questions d'estil

QUESTIONS D’ESTIL

Últimament em censuren bastant. Reconec que, de vegades poder sóc massa groller, o que explico vivències i notícies des d’una banda massa personal, per això acoto el cap i accepto el fet i a una altre cosa, papallona. Si en tres dies no em publiquen, ho llenço al blog. De vegades em fa vergonya rellegir-me, però és el meu estil. Hom és una mica esclau del seu estil. L’estil és independent, va per la seva, fa el seu camí. Ha de créixer, evolucionar, madurar, només és pot fer treballant, escrivint, pensant coses i dient-les. N’hi ha d’altres que tenen un altre estil. El que vull explicar avui és l’estil “braguetada”. N’hi ha que el practiquen amb molta classe i tenen el paradigma en el nostre anterior cap d’estat. Quin geni! Quina figura! Confesso que no puc garantir al cent per cent la veracitat de les informacions, però confio en la meva font. Resulta que en aquest país pre-revolucionari d’aquí sota es va decidir construir l’AVE Madrid-Lleida. Resulta que, al contractar l’execució de l’obra, un comissionista va cobrar 48 milions d’euros. Es diu Alejandro Agag i celebraren esponsalici i casori amb la pubilla Aznar, en una boda reial que vam pagar natros, servents. Berlusconi, un dels invitats, era amo d’una bona part de la societat contractant. Però això és una minúcia al costat del negoci del AVE a Guadalajara. L’estació és a deu minuts de la ciutat, en un poblet que es diu Yebes on s’arriba per una carretereta d’un carril. Resulta que el senyor Fernando Ramírez de Haro espòs de la molt honorable Esperança Aguirre, i família tenen mil sis-centes i tantes hectàrees, per allà, comprades a baix preu a sa mare. La més beneficiada ha estat la seva tieta, la senyora Teresa Miquela Valdés, en propietat de la qual es feren les andanes. Ha decidit fer la urbanització “Valdeluz” (Avelandia), 9000 vivendes, en terrenys requalificats el 2001. Aquesta “requalificació” ha estat consumada per el senyor arquitecte municipal, Jaume de Grandes, germà de Lluís de Grandes, diputat del PP, i d’Alexandre de Grandes, cap de prensa de la senyora Aguirre a Madrid. Segueixen sent grans els Grandes, segueixen sent els mateixos que fa tres cents anys.