construïm contrapoder

TROBADA DE MOVIMENTS SOCIALS

Ha estat un cap de setmana intens i molt interessant aquest Congrés pel Decreixement del qual us parlo fa dies. Ens vam trobar uns tres-cents, en dues masies enmig del bosc immens de la Catalunya Central. No som els espartans davant l’exèrcit de l’imperi Persa, perquè en Bush o en Montilla tampoc s’assemblen a l’emperador i els seus sàtrapes Molta gent de Barcelona, es clar, però també de tot el país, i de València, i de Mallorca, i de França i Itàlia, ligurs i occitans. Em sembla que no hi havia cap Andorrà. Organització perfecte (per fer-vos una idea, per el viatge d’anada vaig anar rebent trucades fins a tenir la furgo plena) ambient ideal, de compromís, treball i companyonia. Ensumo un renaixement gloriós de la tradició anarquista catalana, depurada d’elements violents o analfabets, alliberada de constriccions messiàniques, fantàsticament diversa. Com sempre, els moviments sorgeixen quan fan falta, la funció crea l’òrgan. Els mesos i anys propers seran claus per definir aquesta nova onada. Construïm contrapoder.
Us haig de fer un llistat de les tretze àrees de treball: Estratègies de decreixement a nivell local, Economia contrahegemònica, Autogestió de l’habitatge, Autonomia alimentària, Model territorial i defensa del territori, Relació camp-ciutat, Mitjans de comunicació, Aigua, energia i transport, Estratègies front el poder polític, Coneixements i educació lliure, Relacions socials i vida comunitària i, finalment, Organització. Faltarien l’Art, la Salut, ... Ens dividírem en aquestes àrees predeterminades, que ja havien preparat un document inicial consensual, amb l’objectiu d’assolir propostes concretes. Treballàrem, a l’ombra de les llindes del bosc i els camps, quatre hores al matí i tres a la tarda. Al vespre, els diferents grups locals es reuniren, per explicar-se els progressos de les àrees a les que pertanyia cadascú. Els solitaris ens agrupàrem per afinitats. Hi havia una parelleta prenyada que em va enamorar: viuen dalt de tot de l’Alta Ribagorça, amb un metre de neu durant mesos, a quaranta quilòmetres i un port de la civilització. Hi havia un filòsof erudit italià de la seixantena, amb qui vam coincidir en la importància de la màgia, de la vena de l’Antonin Artaud.
El diumenge al matí s’interconnectaren les àrees amb inquietuds compartides i, a migdia, els grups locals es tornaren a reunir. A la tarda es destil·laren les conclusions de cada àrea de treball, que foren exposades en el plenari final. La conclusió última de l’àrea Relacions camp-ciutat, on era jo, seria la necessitat d’augmentar la producció de formes de vida sostenibles al camp (alimentació, habitatge, relació social), per compensar una oferta pobre, enfront d’una gran demanda. S’organitza el primer gran èxode urbà de l’era contemporània. Totes les àrees coincidiren en la importància i necessitat de fer un portal, a partir dels que ja existeixen a la xarxa, tipus moviments.net o canmasdeu.com, on hi hauria borsa de recursos: tutorials, eines, especialistes, antics oficis, terres, cases, alternatives: cases de palla, iurtes, polígons desafectats, valorització de terres i cases de l’església, dels comunals, dels boscos i terres de mans mortes. Quan algú presentava idees no basades en Internet, hi havien aplaudiments. Per exemple, fer el mateix a nivell local. És una crida a la organització de la Coordinadora per la defensa del territori de l’Alt Pirineu de Montferrer, al Grup Alt Segre, a l’associació la Feixa , a l’Aparador, als del Casal Popular, a la Cuca de llum, als del Picurt de la Seu, als d’Andorra i Cerdanya, als solitaris, als joves, adults i grans, a ...
Els de Temps de re-voltes, que van fer la volta a Catalunya en bici aquest hivern-primavera, a buscar la gent a casa seva, n’han organitzat una de grossa. La policia controlava discretament l’accés, i prenia matrícules.