L’ANELL
Feia…36 anys que es coneixien. Van tripar junts el viatge de les comunes, ara a Llàstichs, ara Regomir, ara Mercat Nou. Després vingueren el cavall, la dispersió, els yupis, els morts. Fa trenta sis anys ell tenia divuit primaveres i grans a la cara. Ara en fa 24 que és porter d’institut, a mitja jornada. Ella en tenia dinou, tots d’energia. També fa molts anys que treballa en una companyia d’assegurances. Eren molt amics, tant que es van fer germans de sang, i es van jurar fidelitat, tant que van fer l’amor en un breu parèntesi de les seves vides, anys després, fa molts anys. Tant que quan es retrobaren, l’any passat, en un concert de velles glòries maleïdes de la ciutat, semblava que no hagués passat el temps, ella s’havia aprimat, ell criava panxa, quatre arrugues, molta història. Es van donar petons, abraçades i els telèfons.
I ara ell baixava de la muntanya per anar al psiquiatra, perquè estava depre. I tenia la tarda lliure i repassa els pocs contactes que li queden a la ciutat. I la tria a ella, i la truca. El demés va fluir. Es veieren en un cafè. Després, les passes i les històries de tants anys els dugueren vora mar. Caminaven en la franja de ningú, entre la terra i l’aigua. Ell veu una anella a la sorra i la recull, una anella rovellada i la torna a llençar. Ella troba un anell, gros, d’argent picat, com un cilindre de mar sota la lluna. I se’l posa al dit. “Mira que he trobat!” “Ostres! és d’argent!” i segueixen abraçats riba enllà. Llavors s’aturen i es despullen i s’acaronen en l’arena calenta, i ella li posa l’anell al dit. Ja s’han casat. Se’n van a l’aigua i els cossos llisquen l’un damunt l’altre, com els dofins. S’estimen. Tornen a jeure i ell nota una mancança. L’anell ha tornat al mar. Neptú els hi havia deixat per la cerimònia, però, tot just conclosa, una nereida la torna al seu amo.
Ella l’acompanyà a l’estació. Ell se’n tornà cap a la muntanya, però baixà el cap de setmana següent, i consumaren el matrimoni. Es despatxaren a gust i així, pujant a muntanya, baixant a mar, foren feliços i menjaren anissos, sota l’auspici de tota la cort de Posseidó.
